Dp!


 

Josep Lluís Roig
 
 
Oliva (1967)
 
 
Més informació sobre l'autor a:
http://www.avui.com/avui/diari/03/gen/16/k120216.htm
www.avui.com/avui/diari/03/nov/27/k150227.htm

 

 
 
Tres poemes inèdits

        

Cercle de mots 

Perquè l’anècdota és, també, essència,
així com una taca de llum és
la llum, i la conforma i l’acarona
com un amor és qualsevol amor
absolut, únic i cada vegada,
ja se sap, nou.
 
A la piscina dels somnis, la llum
s’espanta de la llum i del misteri
del cos que la captura amb cercles d’aire:
a cada esclat les perles es desfan
per a deixar el no-res de l’essència:
de tu a mi, els besos que ens confonen.

 

....................

 

Arribe a casa. Camine les plantes, el sofà,
fins i tot el silenci físic que esmicolen
els passos com si el gebre trencadís del matí.
No hi ha ningú: queden només
les petjades ràpides de la fugida matinal;
empremtes que, pacients, esperen.
És això, que la casa siga nostra:
romandre en una sabata mal desada
o en el quadre que vam triar un dia d’un Nadal
ja fa un grapat d’anys i que ara perdura
indissoluble de la paret primera on va raure.
Aquesta casa ens pertany o pertanyem a aquesta casa.
Com els emigrants pertanyen a una altra de llunyana
com es conten històries de gossos que retornen a la llar
com estimem una ciutat, un bar, una mirada
perquè hi vam viure un miracle un instant.
Una casa és la presència i l’absència, un oasi
esquitxat de palmeres que han après a viure amb el desert i l’aigua,
una casa és la presència i l’absència, una piscina
on caben setmanes esteses de calma hivernal
per a reviure d’esguits, baralles i cossos
que dibuixen ones i huracans: camins de mar oberta.

 
 
Poètica
 
Sobre la superfície d’una aigua morta,
tots tremolor i majestat, els cignes apareixen.
Recerquen el camí del cel
per abastar la infinita màgia de la lluna.
 
 
 
Versió del poema El retorn dels cignes d’Ahmed Hasim

 

 

Poemes inèdits
© Josep Lluís Roig