Dp!
Josep Maria Sala-Valldaura
- Gironella (1947)
- Més informació sobre l'autor a:
- http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/cerca.asp
- http://www.escriptors.com/autors/salavalldaurajm/index.php
http://www.cervantesvirtual.com/portal/poesia/valldaura/autor.shtml- Dos poemes
Desordres 2
- Incontinències acústiques. Motos. Porcellana higiènica. Latrina.
- El glop sec de la nit a la gola
- i al cap, una ginebra de boira.
- Algun mot s’estintola a les parets de la plaça:
- no hi ha paraules d’amor senzilles i tendres
- on els gossos orinen.
- Borden campanes, gavines, silencis tacats
- entre els llums adormits dels cotxes que es lleven.
- Obrir la finestra és badar la grisor somnolent i mandrosa del dia,
- quan l’ampit de l’aurora hi aboca badalls,
- bosses buides de plàstic, carrers o cartrons humits
- sota el pes pudent,
- sobre el cos delicat
- d’una vella alcohòlica.
- Desordres 3
Empecé a seguir –una gota entre la corriente– el rumbo de la masa humana que, cargada de maletas, se volcaba en la salida.
Carmen Laforet, Nada.
La tinta de la nit escriu als vidres dels vagons i al rostre dels qui arriben: un sutze humit de rosada sense flors enyora l’aigua clara. Als bancs enreixats de l’andana, endormiscada- ment, el viatger varat ni se’n va ni torna, anorrea el temps, asseu les hores i fa fum dels dies: destinació i destí són el paper mullat que desfà la pluja. Tracen el gest final de la derrota passos desvagats pel Born i l’estació: buidar containers de fruits macats, espigolar verdures, captar somriures. Tetrabriks de vi. Amb la claror tapada d’aquest dia gris, són com cucs els metros que vomiten formigues.
- Lleida-Barcelona, novembre 2004-juny 2005
- Poemes inèdits
- © Josep Maria Sala-Valldaura