Dp!

Sebastià Perelló

 

 

Costitx (1963)

Més informació sobre l'autor a:

http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/cerca.asp

 

 

Tres poemes inèdits

 

 

 

Coses posades per sempre

 

Nothing is so old as a dilapidated charm -

E.D.

 

 

Les quatre ditades que em fas

a l’ombra escatada que tresca

com una boca.

 

L’aire nafrat que fa la set,

i em rentes amb la veu més teba.

 

I som aquesta nuesa tan fosca

de no ser tu

qui deserta en mi. I em fas la pell

que t’aprèn quan ets llum sucada.

 

Ara acosta’m les mans suades,

seré la sang precipitada

que t’enrampa els dits i les genives.

 

Mira la mostela negra del cel

que ens esclovella el paladar

i ens encasta en l’afonia voraç

de ser la llengua que retura

en les teves puntes, les meves.

 

 

 

  

 

 

 

(Le silence éternel de ces espaces infinis m'effraie)

 

Quines paraules no has dit

en aquest silenci?

Només no-res no.

I vull posar cara a tot

quant queda sense dir,

i només passa l'aire

com una distància que alena

en l'ombra pintada

que em desmantella.

I ja som aquest tallat a plom.

 

 

 

Laberint

 

Desert de mots en el blanc d'un silenci,

perdut en el no-res d'abans de dir,

aprenc el gust d'estar a sol i serena,

als passadissos de la intempèrie.

I m'envesteix, folgada com una ombra,

la lletra latent que m'ha de fer perdre

aquella paciència intacta

dels papers que mai no m'han d'estergir.

 

  

 

Poemes inèdits

© Sebastià Perelló Arrom