Lluís Solà
- Vic (1940)
- Més informació sobre l'autor a:
- http://cultura.gencat.es/ilc/qeq/cerca.asp
2 poemes d'Entre la bellesa i el dolor
- La pedra blanca
- mig en l'aigua
- submergida,
- mig en l'aire,
- en l'univers
- banyada,
- la pedra blanca.
- La pedra aspra,
- la pedra esclatada,
- el llavi
- inconscient
- que el dalt
- i el baix
- proclama.
- La pedra blanca,
- la pedra migpartida
- entre ganivets del sol
- i glaços de serp clara,
- la pedra blanca.
- * * *
- L'estiu venia amb ales abundoses
- i escumes d'aire i grans llençols oberts
- i planes blaves que fins al desig volaven,
- l'estiu venia ple de gorgs incomençats
- i de profundes aigües noves
- que jugaven a l'acuit amb joncs aguts,
- de rescloses que reien amb els aires
- que reien sobre els focs i els vents daurats
- i s'abocaven sobre cercles que bullien
- i dins el tot serè givaven;
- i la pedra roja al fons del salt
- immòbil romania, com el record que sura,
- i somreien les genives dels ruixims
- transparents com vocals esgarrifades,
- i amb himnes de claror ens rebia el bosc,
- amb fulles tremoloses que la blavor brodaven,
- i murmuraven els ginebres de cristall
- i les tènues naus d'escorça navegaven,
- i sense temps ens enfondíem en l'estiu
- i l'estiu ple s'enfondia en nosaltres,
- i tot d'una l'estiu era el recer
- on les ombres solemnes pasturaven,
- i bevíem a dolls les gerres de frescor,
- i cega i esperant, al fons del temple,
- amb brucs espessos i avellanes innocents
- la salamandra respirava, sola,
- i els negres i ors servava del sagrat.
- Poemes inèdits
- © Lluís Solà
