5 Poemes de La tirania del discurs
Pregària
- Hora de sol
- hora de nit
- hora de res
- hora de vol
- hora de llop
- hora de roc
- hora de nit
- hora de vent
- hora de cor
- hora de pit
- hora de llum
- ora pro nobis
- A la impensada
- La ment s’enlaira en cims de somni i de safir,
- eteri estrep i roca, topazi i cos en flama
- del símbol soterrat que, fugisser, apama
- la solitud del cigne, la bala sense tir.
- Gegant o cos eixorc, com roda sense gir,
- el pensament s’acreix en la infinita trama
- que endevina el no-res amb ombres de proclama
- i apaivaga la mort en el darrer sospir.
- El món s’encega, adust, en un mirall de cendra
- que amb somnis dilueix el rostre i el batec:
- el foc i la buidor, el cor i el gest d’aprendre
- allò que ja ha fugit en dir-ne el nom rebec.
- Car res no és sòlid ni ert, ans faula vana i tendra:
- besllum, presagi i crit; miratge, brisa o frec.
- Crònica de successos
- Tothom té una ombra que és lletja i va descalça,
- una ombra on hi creixen males herbes
- i on els poemes floreixen com les herbes roqueres
- que provoquen al·lèrgies a desdir.
- En podríem dir l’altra cara de nosaltres mateixos:
- l’abisme obscur
- on la profunditat, ronyosa i malgirbada,
- s’estén en suburbis insolents
- o, en l’altre extrem,
- la gepa immensa que reclou, al seu dedins,
- allò que cal tapar
- sota una tona de ciment.
- Al capdavall, en el resum més escarit,
- tots ocultem un ciutadà
- que, en cometre un crim sagnant,
- el veïns titllen, consternats,
- d’absolutament normal.
- Hi ha, per tant, la visió de qui veu
- i hi ha, també, la cara oculta
- que veu en no veure-hi res.
- Tots som la mateixa persona
- situada en un llindar o en un altre:
- pressió atàvica
- del macaco malforjat
- o cigne renascut
- entre cants i miratges.
- Tot depèn, però,
- d’una actualització o d’una altra;
- més ben dit: del fet de gratar
- el cràter del volcà o, altrament,
- de deixar-lo adormit per sempre més.
- Hi ha, però, persones
- que encara creuen en la identitat
- unívoca i resplendent.
- Subjectes que parlen de criteris ferms
- i de personalitats estables,
- de coherències esplèndides
- i de virtuts mantingudes al llarg del temps.
- Individus que mai no surten, ni per remei,
- a les cròniques negres.
- I que, per això mateix,
- m’inspiren un temor irracional.
La tirania del discurs
- […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]… […]…
Pompeia
- Objecte
- monument
- futur
- que és ahir
- i encara no
- Negar
- narració
- fragment
- espurna
- Bastir
- paraula
- cos
- i tomba
- estela
© Lluís Calvo, 2003
