Dp!


 

Tomàs Arias
 
 
Guardiola de Berguedà (1966)
Més informació sobre l'autor a:
http://refrescart.blogspot.com/2008/07/toms-arias.html
http://labreu.wordpress.com/
 
 
 
Tres poemes
 

 
Fractal
 
En un sol grapat de terra fèrtil,
hi ha vint-i-cinc mil milions de bacteris.
Això és quatre vegades
la població mundial.
Des d’un punt de vista còsmic
les persones humanes
som absolutament insignificants.
Sí, tu també.

 

 

Santacruz
 
 
Digueu-li Samuel.
Té tres anys, és sord i mut.
Té un ull blau i l’altre negre,
però tot això, és clar, ell no ho sap.
M’escolta atentament
i es fa entendre com qualsevol
altre nen de tres anys,
amb grans gestos i mitges paraules.
És llest, inquiet, agosarat.
Sap com es guanya un caramel.
Tant de bo no creixés més.
Aquest és, segur, el millor
moment de la seva vida.
Ara té totes les gràcies,
és un nen adorable,
però d’aquí a uns anys
serà un miserable discapacitat
al barri de Santacruz de Medellín,
a on l’esperança de vida, al carrer,
és de quinze anys per als més forts,
i a la presó, els més forts arriben als trenta.
Crec que Juli Cèsar va dir:
«És impossible no acabar sent
el que els altres creuen que ets.»
Li diuen Samuel,
no arribarà a veure el mar,
ni serà mai balener.
 
 
 
 
 
L’encantador
                   
 
                    «La poesia és com l'aigua del llac on ens banyem,
                    No ens cal entendre el llac per gaudir-lo,
                                La poesia desperta l'ànima
                        i la prepara per acceptar el misteri.»
                                                                            John Keats

                  

Francesc el pràctic. Home de Déu.
Garriga el breu, no vol la sort,
Barata, de tres o quatre.
 
Prenyat, creient, desenganyat,
pentina el gat al pèl del qual
sovint Déu de li estarrufa
 
somrient, com dient: ... fumem?
 
i així fumant cova el dolor,
escanya la por, la fellonia, fumant...
Oh! Comandant, mon Comandant!
 
L’espantós viatge de la serp s’acabarà;
desperta-la, que torni a casa,
a la casa del plaer mortal,
 
de la veritat
de la boca de marbre,
d’ànima d’aigua
i cos de tots els déus
 
en un de sol, fet d’aires,
aires i campanes,
avui només per tu,
victoriós, estimat i viu:
 
Comandant.
 
 
 
 
 
 
Poemes inèdits
© Tomàs Arias