-
Txema
Martínez Inglés - Lleida (1972)
- Més informació sobre l'autor a:
- http://cultura.gencat.es/ilc/qeq/cerca.asp
Dos sonets de Shakespeare
- 37
- Com un pare decrèpit sent delit
- al veure el seu fill jove fent furor,
- així em conforto, coix pel car despit
- de la sort, amb el teu honest valor.
- Si béns o escut o beutat o virtuts,
- o un de sol de tots ells, o tots, o més,
- fan la corona dels teus atributs,
- jo incrustaré l’amor a aquests havers.
- Així no seré pobre, coix o odiós,
- mentre amb aquesta ombra em donis substància
- per viure una part del teu tot gloriós
- i sentir-me ple en la teva abundància.
- Entre el millor, a tu et desitjo el millor.
- I amb aquest desig, deu cops feliç jo.
- 31
- El teu pit l’engalanen tots els cors,
- que veia morts a l’estar-ne faltat,
- i allí regna l’amor i els seus tresors,
- i tot d’amics que creia haver enterrat.
- Quanta llàgrima santa i complaent
- el franc amor sagrat m’ha pres dels ulls,
- en interès dels morts, presència absent
- que ara apareix i amagada en tu aculls.
- Tu ets la tomba on l’amor enterrat viu,
- amb els trofeus dels meus antics amants,
- que dels trossos de mi et fan donatiu;
- ara és només teu el valor de tants.
- Veig la imatge en tu dels amors d’ahir,
- i tu, tots ells, tens tot el tot de mi.
- Adagietto
- (Mahler)
- Enfonsar-te.
- Cobrir-te, l’aigua dolça
- d’una banyera, i respirar
- l’aigua, un conyac de llum infiltrada,
- una llança de llum clavada a les costelles
- d’un estany que es dessagna,
- els teus dits copes d’arbres
- crucificats.
- Fallen, rere la boira del desembre
- que ressuscita dels canals, els versos
- de Cardarelli,
- s’encenen i s’apaguen
- al carrer desertat on no vas decidir quedar-te,
- i el carrer i el fanal intermitents
- es van arrancar en tu,
- que t’enfonses amunt
- i ets el far enrogit
- del naufragi.
- Cal haver mort primer
- per poder
- viure l’aquí
- i sobreviure a l’ara.
Exili
- Res
- sota la llengua blava de l’estiu.
- Torno
- amb mans emparaulades
- per refer-me un idioma groc
- com el foc d’una llàntia.
- Perquè és de la tristesa d’on jo vinc,
- d’on l’esperança és una malaltia,
- torno
- amb els mots a les mans
- per deixar-los al peu de cada porta
- tancada.
- I brillaran paraules
- de coure a les bombetes de la llar
- i el cel es guarirà de mercromina.
- Torno
- de prop, del que jo sóc.
- La transparència.
- Poemes inèdits
- © Txema Martínez Inglés
