Dp!
Poemes d'Última oda a Barcelona
Camí del Fondo (fragment)
- Però els teus soliloquis m’imanten, com imams,
- quan expliques que els turons suburbans
- et recorden la ciutat, tan pròxima, d’Alger.
- I em sobta que em parlis d’una guerra intuïda, fa anys,
- pels carrers de la Casbah i de Djamaa el Djedid.
- Aquí també l’àrab senyoreja els carrers
- amb aires magribins i minarets de plàstic.
- Torna a halar amb mi, al bar Marhaba,
- i diguem si has notat alguna cosa
- entre l’arròs i la tagín.
- Perquè al quarto dels mals endreços algú prega.
- El llibreter de la Catalònia no és el de Kabul,
- però l’Eufrates davalla, a cops, com el Besòs
- i algú arriba, cruel, de l’Orient.
- Aquí pots fer la volta al món
- i assajar camins sense marrada.
- És ben senzill: en deixar enrere l’Hindu Kush
- baixes del riu Ganges a l’Índic
- i arribes, coratjós, al centre de Karachi
- seguint el tren vermell.
- Però, fet i fet, no ets un galant de Bollywood:
- Amitabh Bachchan és un miratge
- i la cançó, aquest cop, no sona per a tu.
- El carrer Pirineus puja fins a Badalona
- i el batec dels turons és un tatuatge
- que segella els teus ulls. ¿Quines paraules
- t’encalcen en les cent setanta llengües
- dels qui han vingut a refundar la teva?
- La saba corre, no s’estanca pas.
- I tu Mohammed ets el nou timbaler del Bruc,
- del carrer Bruc del Fondo, aquí, a Santa Coloma.
- Però també vosaltres, Xin, Rishi, Kevin,
- toqueu el gran timbal: no me n’oblido.
- Urdu, xinès, bengalí, romanès: nous accents, noves veus.
- El comte Mohammed va com lo vent,
- volant per les altures dels colomencs.
- Aquest és el nou Canigó: el turó del Pollo
- atalaiant la frontera, un milió de barretines
- amb accents barrejats, la mar al fons
- i l’horitzó com un confí
- perquè confitem, plegats, una fita sense fi.
Mercabarna (fragment)
- El món de la collita es va esvaint.
- Som l’ase dels cops que carrega
- el blat de moro, els bròquils, els enciams.
- Després, al dia següent, ens caldrà caminar
- amb el cos baldat i entumit,
- com els gossos sense amo, lliures de morir
- sense aixopluc. I això vol dir que ens apropem
- al barri de Sant Cosme. Endavant, som-hi: ensopeguem
- amb carrers de rius comuns: Ebre, Tordera,Cardener.
- I som gairebé al delta, a l’illa de Buda, o a Can Brians.
- Al capdavall tot són illes i presons
- i el món recorda el quadrat militar i carcerari.
- Tirades inacabables d’edificis i patis al mig.
- Una palmera escanyolida i reixes pertot.
- Foucault, aquí, esdevindria un paio qualsevol.
- O més que un paio, un gitano,
- no pas un d’aquells idealitzats
- de garrotín i garrotan i bla, bla, bla,
- sinó un altre de ben diferent, un d’aquells que pesquen
- el que poden sense el Pescaílla.
- Nen, aquest món no és una broma.
- I ara què et passa? Et veig capcot
- entre aquests carrers lineals.
- No eres un poeta urbà i contemporani?
- O bé modern, trencant el fil admès?
- Surts de l’ou o ets més vell que la tinya?
- ¿T’acolloniràs ara per quatre camells
- i un munt de patis foscos?
- ¿Per la noia sense futur que camina
- al costat d’un pare xuclat per tots els mals?
- ¿O pels nanos que juguen sense samarreta
- com si fossin a les faveles de Rocinha?
- Pura epífora, sentimentalisme de quiosc.
- Nano, necessites prendre un Cardhu 12:
- l’ampolla ja l’hem vista, ben a l’abast,
- a prop d’on paren els Mercedes traficants.
- © Lluís Calvo i Jordi Valls