Dp!

Víctor Verdú

 

 

Almenar (1974)

Més informació sobre l'autor a:

http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/cerca.asp

 

Tres poemes inèdits

 

 

Ens estimàvem,

després no ens estimàvem.

                                              

Així Lennon en un dibuix

baixant els graons del seu cap

amb el cap entre les dos mans.

                                              

Tot serà com avui,

tal com el primer dia.

                                              

Ha estat la música.

                                              

S’enfilava la pólvora, esclatava

per a nosaltres sols. 

                                                    

                             

                                  

Blanc i Negre

 

Plou. Dins del bar,

el Ricardo, que només ve

si ha guanyat el Madrid,

per provocar

–per riure, finalment.

Un noi que seu allí

–se li atansa tímidament una parella…

L’ama controla el jugador –és la seua feina:

patir i, repetidament,

donar-li canvi, fent lluir les monedes.

 

  

 

Bicèfal

 

Jo veia les altres

que només tenien un cap

i vam saber que érem úniques.

A vegades semblàvem una sola ment.

A vegades atrapava jo els ratolins,

a vegades ella,

però m’atipava igualment.

 

 

  

 

Poemes inèdits

© Víctor Verdú