Però aquesta senzilla fotocòpia divulgada per tot Valldoreix l'any 82 és potser l'inici de la Coral l'Harmonia de Valldoreix, no perquè sigui el primer que es va fer sinó perquè significa la voluntat d'obertura i d'expansió dels components d'aquesta coral que en aquell moment iniciava tímidament les seves activitats. En el Concert de Nadal de 1982 i, per primera vegada, Michael Herbage figura com a director de la coral. El concert es fa al Casal de Cultura i el repertori és ben variat amb una última part dedicada exclusivament a nadales catalanes. A partir d'aquest Nadal del 82 se succeeixen uns quants concerts, cada cop més ambiciosos per les dificultats de les partitures i per l'extensió del repertori. A cada concert s'estrenen cançons i el conjunt de flautes l'Oreig sota la direcció d'E.Eckart hi participa. Sempre, i aquesta tradició ja va començar aquests primers anys, s'ha fet un concert per Nadal i un concert a finals de juny que clou el curs. En el concert atribuït al Nadal de 1987 hi ha dues importants novetats: la coral canta tota sola sense el grup de flautes que tants anys ha compartit programa i Guillem Borràs figura, per primera vegada com a segon director de la coral.

Guillem Borràs va néixer a Benissalem, Mallorca, l'any 1940. És catedràtic de llatí. De nin cantava com a escolà a la coral de la Catedral de Palma, i un parell d'anys va cantar el llegendari cant de la Sibil·la per Nadal a la Catedral i al llarg de la seva vida ho ha fet en diversos gèneres. En el món professional s'ha mogut entre la filologia llatina i la història antiga per un costat i la música per una altra. Havia fet cinc cursos de teoria, solfeig i piano pel seu compte i va començar a dirigir la coral cap a l'any 90 i, tal com es pot veure a través dels programes, la seva incorporació com a director fou gradual i, tal com diu ell, en va anar aprenent pel camí però l'estiu de 2000 va fer un curs de direcció coral amb Manel Cabero.

L'any 1988 es produeix el canvi de nom de la coral de l'Associació de Veïns de Can Majó. A l'assemblea prèvia s'han proposat diferents noms. Finalment, triomfa l'Harmonia de Valldoreix.

En aquest concert de Nadal de 1987, així com en els següents fins als del 91, apareixen com a directors M. Herbage i G. Borràs. Generalment, Borràs dirigeix la primera part i Herbage la segona. El Nadal del 91 Guillem Borràs assumeix la direcció total perquè el Michael Herbage ho deixa per raons de salut.

L'arrelament de la coral dins de Valldoreix i també dins de Sant Cugat es fa palesa en aparèixer, cada cop més, en els programes compartits amb altres corals: així en el concert anual de Mans Unides que té lloc durant uns quants anys al Monestir, la coral hi participa assíduament. La primera col·laboració ja data de del 28 de gener de 1989 i la segona és el 2 de febrer del 91. El 28 de març de l'any 92 juntament amb la Societat Coral la Lira, la Coral la Farga, la Coral Serra d'Or, la Societat Coral la Unió i la Coral Sant Cugat; el 19 març de l'any 94 juntament amb les mateixes corals més el Cor Aulos i el Grup Tardor de la Unió Santcugatenca. El 25 de març del 95, amb les mateixes corals. El 23 de març del 96, el 16 de març del 97 i el 28 de març de 1998, sempre al Monestir. Hi ha un últim concert, que aquesta vegada es va fer a la Unió Santcugatenca, el dia 9 de maig de 1999.

El final del 1995 sembla que representa l'enlairament de la coral. Han valgut la pena els esforços perquè s'han passat moments de crisis. Cada vegada hi ha propostes més originals i engrescadores compartides amb altres disciplines. L'any 96 té lloc, a més de l'habitual concert de Mans Unides, una col·laboració amb el grup de Teatre Espiral, una invitació de la Societat Coral la Unió Santcugatenca per cantar en el Concert de Festa Major de Sant Cugat el 30 de juny, la participació en l'Aplec de la Salut el 12 d'octubre, participació que, a partir d'aquest any 96 es farà cada any; col·laboració en els actes de l'11 de setembre a Sant Cugat; participació en la Mostra de Cultura popular de Sant Cugat al costat de quatre corals més i... segurament alguna altra cantada de la qual no se'n guarda documentació. També aquest any 96 se celebra el XVè aniversari de la fundació de la Coral i per celebrar-lo es conviden la Coral Sant Cugat, el Cor Aulos, la Societat Coral la Unió Santcugatenca i la coral Serra d'Or, i es fa un concert, aquesta vegada a l'Església de l'Assumpció per donar cabuda a totes les corals. També en aquest Nadal es fa el tradicional concert però, per celebrar els quinze anys d'existència, acompanyats per l'orquestra Joan Manen de Rubí.

L'any 97 s'inicia una col·laboració internacional amb la Chorale Santalou de Saint Flour capital de l'Haute Auvergne, aquesta coral està formada per professors i alumnes de l'escola oficial de música d'aquella bonica ciutat situada al Massís Central de França. El concert té lloc a l'Església de Sant Cebrià el dia 17 de maig, per Pentecosta i ben aviat es torna la visita als col·legues francesos. És l'any després, el 1998, entre l'1 i el 3 de maig, i va ser un festival continuat: es va cantar pels carrers de Saint Flour sota la pluja, a la mairie on van fer una recepció com cal amb discursos i tot, a l'església principal de Saint Flour, al poble veí de Murat i a una llar d'avis de la població ...

Aquest mateix any no es falta a la cita del 12 d'octubre a la Salut; a primers de desembre, té lloc un concert a la parròquia de Santa Eulàlia del Papiol amb motiu de la Festa Major d'Hivern, i el dia 19 la cita obligada amb el poble de Valldoreix, el Concert de Nadal, aquest any especialment emotiu dedicat al recentment desaparegut primer director i fundador de la Coral, Miquel Herbage.

El començament del 99 tenen lloc les col·laboracions habituals amb la coral "Esclat de Germanor" i amb el Poema de Nadal de J.M. de Segarra i el 19 de juny -el concert de final de curs- aquesta vegada és amb companyia de la Coral Cerdanyola.

El 12 d'octubre de 2000 tampoc no es falta a la cita anual de l'aplec de la Salut i el dia 16 de desembre la coral canta a l'auditori de l'escola municipal de música Victòria dels Àngels de Sant Cugat, en un concert benèfic organitzat per l'esplai Pica-Roca.

El concert de Nadal de 2000, comptem, com ja fa alguns anys, amb la col·laboració d'un grup instrumental de corda i també, excepcionalment, amb la presència d'un magnífic tenor i bon amic de l'altre costat de l'Atlàntic, Fernando Sortino qui canta un recitatiu i una ària de l'oratori del Messies i també "El cant dels ocells",

I heus ací que s'arriba a l'any 2001 i això vol dir que fa vint anys que aquesta coral existeix. Era lògic que una coral ho celebrés cantant.

Aquest any es van aconseguir dues fites molt importants. La gravació d'un CD, patrocinat per la Unió de Botiguers de Sant Cugat, i pocs dies després, el 26 de març, la coral canta al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat amb motiu d' un congrés internacional de farmacèutics. Ja sigui per la màgia del saló, o bé per la sensació de responsabilitat de tots els cantaires davant d'un lloc tan emblemàtic el fet és que els i les cantaires el recorden com un dels millors concerts que han fet en els últims temps. Tant una cosa com l'altra no van ser específicament fetes per celebrar el XXè aniversari però sí que faran recordar-lo a tots els participants com un any de plenitud de la coral. .

El 19 de maig es fa un concert en el qual hi participen la Coral Infantil Bella Harmonia del CEIP Ferran Clua, la Coral de la Unió Santcugatenca, el Cor Aulos, la societat Coral la Lira, la Coral Sant Cugat del CMSC i la Coral Serra d'Or, amb un esplèndid cant comú de comiat. El concert es va fer a l'església de l'Assumpció.

El Nadal d'aquest mateix any 2001 que ja correspon al pròxim curs escolar, s'havia de fer la cloenda del XX aniversari de la coral. I es va fer, és clar, i amb totes les autoritats de Valldoreix i Sant Cugat. Per donar cabuda a tothom es va fer a l'Església de l'Assumpció el 22 de desembre a les 9 del vespre, en una de les nits més fredes dels últims trenta anys. Això no va treure brillantor a aquell concert que havia de ser màgic pels cants i per l'afluència de públic i potser ho va ser encara més com a símbol de Nadal amb els carrers plens de neu. Va ser però, ben especial. La Una Herbage havia d'arribar per cantar el Cant de la Sibil·la i no va poder fer-ho per l'estat de les carreteres. En Guillem, recordant la seva infantesa, amb una veu ben distant de la veu blanca que tenia als seus dotze anys, amb valentia va abordar aquell cant ple de tonalitats misterioses. El silenci, el fred, l'austeritat del cant... va deixar a tothom esbalaït. Entre el públic hi va haver algú que el va trobar monòton, algú fascinant, però no va deixar indiferent a ningú. La segona part, una antologia del Messies de Händel, va cloure el concert que ha tingut lloc en el Nadal més fred d'aquests vint anys... i va ser també el coronament de la celebració d'aquests Vint anys cantant.

Text: Elena Bosch

Presentació   Agenda   Repertori   Eines   Història   Popurri   Safareig   Contacte