L’objectiu general de l’assignatura és la interpretació de la història de les idees referides al llenguatge i la història de la lingüística. Per una banda, la història d’aquestes idees participa dels interessos teòrics de diverses disciplines, a l’origen de les quals és la filosofia; i inquireix sobre la llengua com a activitat i sistema. Per l’altra, la història de la lingüística, que és una part del conjunt delimitat, resulta més significativa si es considera en relació amb els paradigmes científics de cada època.

Els objectius específics són el següents:

· Els conceptes i les tècniques d’història i de lingüística. Per història entenem la producció narrativa de relacions i fenòmens del passat. I per lingüística, la disciplina que estudia el llenguatge com a realitat textual i contextual.

· Les trames o enunciats, que són formes selectives de construir la interpretació històrica. Ens ocuparem dels enunciats cívic, epistemològic, gramatical i hermenèutic.

· El coneixement d’obres, corrents i models de producció lingüística.

· Les relacions històriques entre el pensament occidental, les ciències i la lingüística.

· L’ofici de l’historiador i la redacció d’escrits crítics i de projectes de recerca.

2. Continguts

1. Primeres qüestions

Discurs, autor i lector. Naixement de metallenguatges. Procediments historiogràfics: els enunciats. Història i narració: la construcció de la memòria. Consciència històrica i paradigma interpretatiu.

2. Enunciat cívic

Mite i dialèctica. La retòrica com a metallenguatge i ètica discursives. Oratòria: principis de persuasió, escriptura i relació personal. La ciència com a retòrica. Recerca i discurs.

3. Enunciat epistemològic

Aporia: el problema dels origens o la teoria del signe. El pensament platònic a Cràtil. De la semiosi d’Agustí d’Hipona a la raó general de Port-Royal. La lingüística cartesiana, segons Chomsky. La invenció de les llengües universals.

4. Enunciat gramatical

L’analogia i la descripció de la llengua. Dionís de Tràcia i l’art gramatical. Varró i De lingua latina. Objectius i efectes de les gramàtiques del Renaixement. Racionalisme, idealisme, positivisme i gramàtica.

5. Enunciat hermenèutic

Interpretació i ciències historiogràfiques. Antecedents. El problema de la consciència històrica. Retoricitat enfront d’epistemologia. Gadamer, Foucault i altres línies de treball interpretatiu.

3. Bibliografia docent

Lectures obligatòries, referides a les seccions dels temari:

· (secció 1) Sobre lingüística, un manual d’història de la lingüística, per exemple el de J. Tuson (1982): Aproximación a la historia de la lingüística, Barcelona, Teide. Sobre història, E. Moradiellos (1994): El oficio del historiador, Siglo XXI.

· (s. 2) X. Laborda (1993): De retòrica. La comunicació persuasiva, Barcelona, Barcanova.

· (s. 3) N. Chomsky (1966): La lingüística cartesiana, Madrid, Gredos, 1972.

· (s. 4) M. T. Varró (45 aC): De lingua latina, Barcelona, Anthropos-Mec, 1990.

· (s. 5) M. Foucault (1970): El orden del discurso, Barcelona, Tusquets, 1973, 1987 (ed. en català, L’ordre del discurs i altres escrits, Barcelona, Laia, 1982.).

Obres de consulta:

Aristòtil (350-335 aC): Retórica, Centro de Estudios Constitucionales, 1990.

R. Barthes (1985): La aventura semiológica, Barcelona, Paidós, 1990.

Ciceró (46 aC): El orador, Madrid, Alianza, 1991.

R. Donzé (1970): La gramática general y razonada de Port-Royal, Buenos Aires, Eudeba.

H.-G. Gadamer (sd, [1958?]): El problema de la conciencia històrica, Madrid, Tecnos, 1993.

X. Laborda (1999): “Notes sobre la historiografia lingüística. Teoria de la història com a novel·la verídica”, Homenatge a Jesús Tuson, Barcelona, Editorial Empúries, 1999, pp. 161-181.

E. Lledó (1991): El silencio de la escritura, Madrid, Austral, 1998.

(1978): Lenguaje e historia, Barcelona, Ariel.

Parret, ed. (1976): History of linguistic thought and contemporary lingüistics, Gruyter.

O. Reboul (1984): La rhétorique, Paris, Presses Universitaires de France.

Altres manuals:

H. Arens, comp. (1969), La lingüística, Madrid, Gredos, 2 vols.

R. H. Robins (1967): Breve historia de la lingüística, Madrid, Cátedra, 2000.

T. E. Sebeok (1975): Current Trends in Linguistics, The Hague, Mouton, Vol. 13.

S. Serrano (1983 i 1993): Comunicació, societat i llenguatge, Barcelona, Empúries.

B. Malmberg (1991): Histoire de la linguistique, Paris, PUF.

S. Aroux, ed. (1992): Histoire des idées linguistiques, Liège, Margada Editeur, 2 vols.

K. Koerner (1995): Concise History of the Language Sciences, Oxford, Pergamon.

4. Activitats i avaluació

Les activitats del curs són la lectura dels textos i obres indicades i l’elaboració de treballs crítics i monogràfics, redactats preferiblement en català o castellà. I també:

· fitxa bibliogràfica d’una obra de consulta i historiogràfica. Ha d’incloure les dades identificatives (autor, títol, editorial, nombre de pàgines), una breu descripció del contingut del llibre o article i un comentari orientador. Extensió: 2.100 caràcters. Presentació a classe i lliurament, a partir de l’1 d’octubre.

· ressenya de l’obra que es determini o la mateixa de la fitxa bibliogràfica. A títol orientatiu, la ressenya pot incloure una breu descripció del contingut del llibre o article, la seva aportació en el context historiogrèfic i una valoració crítica. Extensió: 8.400 caràcters.

· pàgina de la història de la lingüística o esquema d’un passatge de l’esmentada història, amb una secció identificadora (període, escola, autor, obra, lloc, dates), la descripció del contingut (del model teòric o de l’obra) i el comentari final sobre els antecedents i les influències. Extensió, 4.200 caràcters. Exposició a classe per part de l’alumne.

· memòria de curs, que contindrà dos aspectes relacionats entre si: a) síntesi del que és la història de la lingüística; b) projecte de recerca historiogràfica. A la part de síntesi, s’ha de fer referència explícita a continguts rellevants de les obres llegides. En el projecte s’ha d’incloure un títol, la delimitació de l’objecte d’estudi triat, el marc teòric i metodològic, un pla de desenvolupament (activitats, durada i esquema de la monografia), el fons documental i la bibliografia, i una avaluació del sentit o abast de la recerca. La memòria es tanca amb una secció de cloenda. Extensió: 10.500 caràcters.

Normes de presentació dels treballs

Per a l’avaluació es tindrà en compte principalment la regularitat i aprofitament en les activitats de curs, així com la qualitat lingüística, estilística i de presentació dels treballs. A la fi del quadrimestre, hi haurà una prova general.

5. Relació amb altres assignatures

L’assignatura Retòrica -segon cicle, llicenciatura de Lingüística- és la continuació de la present matèria. I totes dues aporten una preparació bàsica —relativa a teoria de la ciència i disciplines del discurs— per cursar amb aprofitament la matèria de Pragmàtica de la llicenciatura en Lingüística.

Exercicis i lectures

Nocions

Texts

Gimcana a la bliblioteca

Visita de l’edifici històric

Passeig per ciutat vella

Lingüística cartesiana

Ferdinand de Saussure

Normes de presentació dels treballs

Història de la retòrica

De retòrica

Retòrica interpersonal