La pragmàtica no és tant una disciplina com una perspectiva des de la qual podem analitzar els usos discursius i els principis que regulen la seva adequació i comprensió, la distància social i la perlocució.

L’objectiu del curs és conèixer modalitats d’interpetació pragmàtica, com (a) la retòrica, consciència històrica dels origens de la lingüística, (b) la CDA o anàlisis crítica del discurs, consciència de relacions verbals de domini o discriminació, i (c) la tematització o tractament de la informació pels mitjans de comunicació massiva.

Pel que fa a la consciència històrica, és recomanable haver assolit la formació historiogràfica que forneixen les assignatures Història de la lingüística -primer cicle- i Historiografia lingüística -segon cicle-.

2. Continguts

El guió de curs consta de tres apartats.

1. Elements de pragmàtica

Definicions: de disciplina a perspectiva; tripartició: micro, macro i metapragmàtica. Principis globals: cooperació, cortesia. Principis interpersonals: presentació, domini, afecte; assertivitat, empatia, autoestima. De la conversa als formats comunicatius. Realitzatius: la força de dir. Implicatura: dir i comunicar. Actes de parla. Anàlisis de la conversa.

2. Discurs i consciència històrica

Origens i contesa verbal. Retòrica, la xarxa del saber. La retòrica a Aristòtil, Ciceró i Salinas. El problema del significat a la filosofia del s. XX: de l’epistemologia a l’hermenèutica.. Comunicació, indústries de la consciència i anàlisis crítica del discurs.

3. Anàlisis pragmàtiques

Gèneres discursius i procediments de narració i argumentació. Discurs periodístic, tematització i consciència crítica. Altres impugnacions (realitzatius) i controvèrsies (veritat i mentida, sinceritat).

3. Bibliografia

Cal llegir tres obres fonamentals (1-3) i escollir-ne una més de la llista d’obres complementàries (4).

1. Una obra de referència.

Escandell (1993): Introducción a la pragmática, Barcelona, Ariel, 1996.

Bassols (2001): Les claus de la pargmàtica, Vic, Eumo Eidtorial.

Bertucelli (1993) Qué es la pragmática, Barcelona, Paidós, 1996-

Levinson (1983): Pragmática, Teide, 1989.

Calvo (1994): Introducción a la pragmática del español, Cátedra.

Verschueren (1999): Para entender la pragmática, Gredos, 2002.

2. X. Laborda (1996): Retórica interpersonal. Discursos de presentación, dominio y afecto, Barcelona, Octaedro.

3. Una obra aplicada.

Van Dijk (1978): La ciencia del texto, Paidós, 1989². O bé: V. Dijk, Racismo y análisis crítico de los medios, Paidós, 1997.

A. Tuson (1995): Anàlisis de la conversa, Empúries.

A. M. Bañón (2002): Discurso e inmigración, Universidad de Murcia.

4. Una lectura complementària.

Aristòtil (350-335 aC): Retòrica (diverses edicions).

Austin (1962): Cómo hacer cosas con las palabras, Paidós, 1981, 1990.

Fish (1989): Práctica sin teoría, Barcelona, Destino, 1992.

Haverkate (1994): La cortesía verbal, Madrid, Gredos.

Laborda (2001): Comunicació institucional i literatura de paperera, València-Barcelona. 3i4.

Lomas (1996): El espectáculo del deseo. La persuasión publicitaria, Octaedro.

Pablo Rabasso, Joan de (1997): Tècniques d’entrevista per a professionals de la salut, Eumo.

Sperber & Wilson (1986): La relevancia, Madrid, Visor, 1994.

Julio i Muñoz, comp. (1998): Textos clásicos de pragmática, Madrid, Arco Libros.

4. Activitats i avaluació

· Monografia sobre la tradició pragmàtica: “La retòrica de Salinas. Comentari des de la pragmàtica”. Extensió: 21.000 caràcters.

· Fitxa d’anàlisi d’un enunciat, amb 1) una part descriptiva (emissor, destinatari, enunciat o contingut proposicional, context, situació i registre), 2) una part analítica o de comentaris parcials i 3) una interpretació global. Extensió: 2.100 caràcters. Presentació a classe i lliurament del treball.

· Anàlisi crítica del discurs i tematització: “Gènere discursiu i salutació de festa major”. (Vegeu les instruccions al material 4.4 de la carpeta).

· Memòria de curs, amb una part sintètica (què aporta la perspectiva pragmàtica) i altra part analítica (projecte de recerca), amb una secció final de cloenda. A la part sintètica, s’ha de fer referència explícita a continguts rellevants de les obres llegides. En el projecte s’ha d’incloure un títol, la delimitació de l’objecte d’estudi triat, el marc teòric i metodològic que s’utilitzarà, un pla de desenvolupament (activitats, durada i esquema de la monografia), el fons documental i la bibliografia, i una avaluació del sentit o abast de la recerca. Extensió: 12.600/16.800 caràcters.

Per a l’avaluació es tindrà en compte principalment la regularitat i aprofitament en les activitats de curs. A la fi del quadrimestre, hi haurà una prova general, relativa al programa de lectures i activitats d’anàlisi.

5. Texts i activitats

Normes de presentació dels treballs

Conceptes sobre comunicació

Primeres qüestions sobre comunicació

Lectures: Valverde, Lledó

Lectura i qüestions

Exercicis sobre actes de parla

Glossari de comunicació

Narració

Argumentació

Estudi: Comunicació, humor i creativitat

Quan agrair és reprendre (versión en castellano: Ironía, sarcasmo...)