L’assignatura Retòrica aprofundeix en l’estudi crític i bibliogràfic de la història del pensament sobre el llenguatge. I s’interessa per un metallenguatge o teoria lingüística que tracta del discurs públic i dels seus efectes socials, educatius, cognitius, polítics i literaris. Retòrica és una continuació i especialització de la disciplina Història de la Lingüística, els contingunts de la qual són de coneixement recomanable per a cursar la present matèria.

2. Continguts i pla docent

El guió del curs consta de cinc seccions:

1. Historiografia i narració: els enunciats cívic, analògic, epistemològic i hermenèutic.

2. La Retòrica com a trajecte: història de les etapes de la Retòrica.

3. La Retòrica com a xarxa: elements teorètics de la Retòrica.

4. El discurs: teoria i pràctica de la comunicació oral i escrita.

5. L’argumentació: models i aplicacions a l’anàlisi de discursos.

Les següents activitats de síntesi de lectures, de producció i d’anàlisi de discursos indiquen el nostre pla de desenvolupament: a) recensió d’una obra de la bibliografia; b) monografia sobre una obra, una etapa o un concepte de Retòrica; c) preparació i exposició d’un discurs; d) memòria de curs.

Normes de presentació dels treballs

3. Criteris i formes d’avaluació

Per a l’avaluació es tindrà en compte la regularitat i aprofitament en les activitats de curs.

4. Bibliografia (seccions correlatives al contingut del curs)

1. Discurs narratiu i Historiografia

K. Koerner (1995): Concise History of the Language Sciences, Pergamon.

X. Laborda (1999): “Notes sobre Historiografia Lingüística”, a J. Argenter et alii, Homenatge a Jesús Tuson, Barcelona, Empúries, 1999, p. 163-181.

2. La Retòrica com a trajecte

R. Barthes (1985): La aventura semiológica, Paidós, 1990, p. 85-160.

X. Laborda (1993): De Retòrica. La comunicació persuasiva, Barcanova.

3. La Retòrica com a xarxa

Plató, Aristòtil, Ciceró, Quintilià: El arte de hablar bien y convencer, edició de Santiago A. Lòpez, Madrid, Ediciones Temas de Hoy, 1997.

S. Fish (1989): Práctica sin teoría, Barcelona, Destino, 1992, cap. 7.

4. El discurs

X. Laborda (1996): Retórica interpersonal. Discursos de presentación, dominio y afecto, Barcelona, Octaedro.

J. Rubio, F. Puigpelat (2000): Com parlar bé en públic, Barcelona, Pòrtic.

5. L’argumentació

C. Plantin (1996): La argumentación, Barcelona, Ariel, 1998.

Bibliografia complementària

1.1. Manuals d’Historiografia

H. Arens, comp. (1969), La lingüística, Madrid, Gredos, 2 vols.

S. Aroux, ed. (1992): Histoire des idées linguistiques, Liège, Margada Editeur, 2 vols.

B. Malmberg (1991): Histoire de la linguistique, Paris, PUF.

H. Parret, ed. (1976): History of linguistic thought and contemporary linguistics, W. Gruyter.

R. H. Robins (1967): Breve historia de la lingüística, Madrid, Paraninfo, 1974.

T. E. Sebeok (1975): Current Trends in Linguistics, The Hague, Mouton, Vol. 13.

S. Serrano (1983 i 1993): Comunicació, societat i llenguatge, Barcelona, Empúries.

J. Tuson (1982) Aproximación a la historia de la lingüística, Barcelona, Teide.

P. Swiggers (1997): Histoire de la pensée lingüistique, Paris, Presses Univ. de France.

1.2. Monografies historiogràfiques

U. Eco (1993): La busca de la lengua perfecta, Barcelona, Crítica, 1994.

F. Desbordes (sd): Concepciones sobre la escritura en al Antigüedad Romana, Gedisa, 1995.

Escavy, Terrés, Roldán, eds. (1994): Actas del congreso internacional de historiografía lingüística. Nebrija V centenario: 1492-1992, Universidad de Murcia, 3 vols.

H. Gadamer (1960): Verdad y método, Salamanca, Ed. Sígueme, 1991.

X. Laborda (1978): La gramática de Port-Royal: fuentes, contenido e interpretación, Universitat de Barcelona, Tesi de llicenciatura.

— (1981): Racionalismo y empirismo en la lingüística del siglo XVII (Port-Royal y Wilkins), Universitat de Barcelona, Tesi doctoral.

— (1996a): “El círculo hermenéutico y el historiador”, a Sirvent i altres, eds., Autor y texto, Barcelona, PPU.

— (1996b): “Cartografía barroca y retórica del discurso”, a Fernández Prat , ed., Teoría / Crítica, Ciencias del lenguaje y de las lenguas naturales, núm. 3, Madrid, Verbum.

E. Lledó (1991): El silencio de la escritura, Madrid, Austral, 1998.

J. Lozano (1987): El discurso histórico, Madrid, Alianza.

J. M. Bech (1997): Les idees que s’oculten en el temps, Universitat de Barcelona.

2 i 3. Història i teoria de la Retòrica

Aristòtil (350-335 aC): Retòrica (i Poètica), Barcelona, Edicions 62.

Cicerò (46 aC): El orador, Madrid, Alianza, 1991.

Ciceró (c. 85 aC): La invención retórica, Madrid, Gredos, 1997.

Joan Lluís Vives (1532): El arte retórica, Barcelona, Anthropos, 1998.

B. Mortara (1988): Manual de retórica, Madrid, Cátedra, 1991.

4. Discurs

P. Bentley (1964): Public Speaking, London, Collins.

F. Borrell (1992): Manual de entrevista clínica, Barcelona, Doyma.