Sin duda alguna todo
cambio tecnológico no es más que una faceta visible de un
cambio mucho más profundo, de un cambio en el propio tejido social.
Las nuevas tecnologías, esas de las mil maravillas, del nuevo siglo, del año
2000, dan mucho que hablar y mucho más para escribir. Dan mucho para
fabular: ¿cómo estaremos?, ¿cómo seremos?, ¿cómo trabajaremos?
Esas fabulaciones son lo que podríamos denominar el cambio cultural
abstracto, es el de los "pudiera ser", el del "tal vez",
el de la expresion de deseo...
Y el real, el concreto entonces, ¿dónde está?.
Está en la realidad, en la construcción diaria de esta nueva sociedad red.
Ejemplificando
un poco. No es lo mismo comprarse un ordenador Pentium4 o Athlon,
dotado de las ultimas tecnologías y puesto en red, que incorporar a
nuestras rutinas diarias esa nueva forma de hacer y crecer.
Es muy común (demasiado) ver como muchas empresasa y administraciones
realizan más gastos y esfuerzos publicitarios para decir que se
"está en red" que en tecnología y formación de
usuarios tanto de los reales como de los potenciales.
Ante este dato de la realidad, las acciones que se deben realizar deben tender a la superación de esa brecha entre el deseo y la concreción.
Esta dualidad que se da entre el aspecto cultural abstracto y el real, sólo puede ser superado mediante la educación digital que posibilitará la incorporación real de las nuevas tecnologías al conjunto de la sociedad.
Desde la red ciudadana creemos que el aspecto básico que posibilitará a nuestra sociedad avanzar hacia la sociedad-red es el de la alfabetización digital, que ése y no otro debe ser necesariamente el punto de partida de cualquier plan que tenga com objetivo la difusión de las TIC y que tenga vocación de éxito, entendiéndolo a éste como la incorporación masiva de nuestra sociedad al funcionamiento en red.
La Xarxa Ciutadana de Sant Cugat - bases
La Xarxa Ciutadana Sant Cugat és un espai on-line per a promoure i afavorir la comunicació, la cooperació i l'intercanvi de serveis entre els ciutadans i els membres públics i privats (ONGs, institucions governamentals, empreses...) de la nostra comunitat, obrint al mateix temps la comunitat a la comunicació en xarxa amb altres parts del món.
Objetius:
• Garantir
l’accés de tots els ciutadans i ciutadanes a internet.
Aquest és el punt bàsic de la xarxa ciutadana. Per això
es procuraran solucions hardware accessibles i es
promourà la creació de centres Internet als centres cívics
dels districtes i altres institucions públiques o
privades.
• Afavorir les
possibilitats de comunicació i de diàleg dels veïns,
de les entitats, de l’administració, de les empreses.
• Evitar noves
formes de marginació i exclusió que puguin generar-se
com a conseqüència de la manca d’accés a les noves
tecnologies de la Informació i les comunicacions dels
sectors menys afavorits.
• Potenciar
noves formes de participació mitjançant la potenciació
de la teledemocràcia, desenvolupant noves formes de
control, de debat i de participació democràtica.
• Potenciar
el teletreball i les iniciatives empresarials basades en
la utilització de les TIC
Les
bústies van plenes de papers publicitaris. Algú s’ha preocupat de
pesar els molts quilos de paperassa publicitària que amb insolència
arriba i omplen la galleda d’escombraries. Propaganda directa,
notificacions de fantàstics obsequis, mostres de nous productes,
literatura religiosa, literatura institucional, guies gratuïtes,
calendaris d’empresa, catàlegs, anuncis d’immobiliàries camuflats
d’anuncis de particulars, anuncis de particulars… En un discret
apartat, separem i aprofitem la correspondència comercial i personal.
Aparentment,
no hi ha cap diferència entre obrir la bústia i remenar una paperera.
Però aquesta impressió errònia no compta amb el factor sorpresa.
L’entomologia contemporània contempla ja aquesta branca de les col·leccions
d’insectes de bústia. Un pintor-empaperador-estucador sense nom, adreça
comercial ni cap altra referència, vol temptar incautes. Un programa
d’aprimament miraculós incita barroerament a gastar una bona quantitat
en productes indeterminats. Un opuscle de l’Ajuntament proclama que
s’ha endegat una campanya perquè els veïns que ho desitgin no rebin
tanta propaganda inútil. I així, inacabablement.
El
repartiment d’aquests papers no és una tasca ben pagada. Potser per
aquesta raó els repartidors, que acostumen a usurpar la figura del
carter, s’afanyen a introduir en les bústies el major nombre
d’exemplars possible de la propaganda. El rècord a casa meva és de 12
fulletons idèntics per bústia. Recordo la xifra, però per sort per a la
firma comercial sóc incapaç de recordar què s’anunciava. Una
propaganda tan pesada dissuadeix de comprar el producte.
Després
hi ha la publicitat externa a la bústia. Són aquestes etiquetes
monotemàtiques,
que com el pol·len estacional, s’enganxen a l’exterior i que anuncien
el sorprenent servei dels serrallers d’urgències. És dubtós que en
una emergència hom encerti a mirar l’acumulació de notes sobre la bústia,
una tapant l’altra. I encara més que es refiï si, com s’ha divulgat,
qui hi ha darrere d’aquests anuncis no té bones referències.
Algú va creure en la campanya municipal per aturar aquest allau de propaganda no desitjada i que malbarata recursos limitats. Indubtablement, era algú que creia en la propaganda que rep a la bústia. Ha hagut de canviar-se la bústia per un contenidor industrial.
De
veïns molestos a proveïdors de participació ciutadana
per Jordi Villalta
Desenvolupar un projecte web, de per sí, és una tasca complexa, no
tant pel que fa referència als recursos que cal emprar, sinó per
com cal emprar-los. Quan has superat aquesta etapa, ve l'etapa de
l'implementació. És el moment en que cal tocar de peus a terra. És el
moment en què ja no ets al ciberespai. Ets a la ciutat, un espai real.
Conèixer bé el territori, les persones, les altres iniciatives, les altres
webs,... em fa la pregunta següent: perquè recolzar la web de la
xarxa ciutadana?. És cert, perquè?. Per a mi han estat moltes les
motivacions.
Per exemple, si bé és cert que l'espai web de Sant Cugat tenia moltes propostes, no hi havia cap que permetés, d'una manera dinàmica, l'aportació de continguts des de qualsevol ciutadà o ciutadana.
Sobretot, la motivació ha estat fer la prova de crear una web, amb la qual poder dir, ben fort, que qui no explica el que li passa, és perquè no vol.
Una altre motivació ve del compromís utòpic de deixar un món millor pels qui ens segueixen. Aquesta web té la peculiaritat d'haver nascut en les mateixes dates que el meu fill. En Nil. Al igual que ell anirà evolucionant, espero que la web sigui capaç d'anar evolucionant. No només pel que fa referència al seu disseny, a la seva arquitectura, la seva forma,... també en la relació amb els agents socials de la ciutat. Les seves persones. Aquests espais, com el de política local, les notícies,... que no només pretenen ser participació sinó que ja ho són, crec que motiven també la capacitat que tenim de poder dir la nostra, sobre qualsevol tema, a qualsevol hora, ... extraure'n conclusions i veure i analitzar reaccions de les forces polítiques de la ciutat.
Un projecte de desenvolupament comunitari a partir de l'ús d'internet. Un desenvolupament per tots i totes. Una web amb capacitat de ser útil per a cada col·lectiu. Una web capaç de generar punts de trobada i de recollida d'informació. Una web que facilita la trobada i posta en comú de tots els punts de vista (cosa que no hem aconseguit a la nostra vida quotidiana).
Crec molt en aquest fet diferencial de la web de la xarxa ciutadana.
I per acabar, a tots, moltes gràcies, que les vostres 500 i escaig visites en aquest primer més, motiven a tots a seguir dedicant esforços. Sobretot, per aconseguir que flueixin aquests punts de trobada dels que, ben segur, en Nil n'ha de treure fruït.
Fer de compromissari/a dels continguts de la web, des de casa teva, o des d'on tinguis l'accés a internet, és una de les avantatges de la xarxa ciutadana de sant cugat del vallès.
Es tracta de que si creus que per les teves mans, orelles, ulls,... passen informacions d'interès pels altres, les posis en comú.
És un servei gratuït. Simplement es tracta de que difonguis les convocatòries, actes, concerts, tertúlies, accions, activitats,... d'aquesta manera, tots ens en podrem beneficiar.
D'altre banda, a la web, podràs veure informacions que han posat altres ciutadans i ciutadanes.
Si creus que cal afegir un apartat nou, perquè no trobes on encabir la informació que tens... planteja-ho.
A l'apartat e-correu, trobaràs els e-mails de referència. Fer-te compromissari/a no t'obliga a res. Ni a fer-te soci/a ni a res més que a posar la informació tal i com tu lavols expressar.
Tan fàcil com això... i deixaràs passar l'oportunitat?
Aprofita't de la xarxa ciutadana, demana'ns el teu PIN.