I. Qué són les xarxes ciutadanes
Per Artur Serra
- Són comunitats electròniques de ciutadans.
- Nous espais pùblics,oberts, de comunicació entre els ciutadans d'una comunitat
donada.Per ciutadans es pot entendre qualsevol individuu, organisme, institució
o Administració d'una comunidad.
- Un lloc d'aprenentatge permanent sobre la societat de
l'informació.
- Algo més que un web d'informació municipal. Son un lloc de participació oberta dels
ciutadans.
- Els seus origens
El model Americà
- Freenets, Cleveland Free-net: origen universitari, societat civil
dinàmica.
- Computer Mediated Communication.(Turoff, M. The Networked
Nation.78)
- "Grassroot organizations". Ningun suport del govern federal. Fundacions privades,
governs locals, non-for-profit organizations.
- The Community Conector, Universitat de
Michigan.
El model Canadenc
Una realitat global
Unió Europea: Diversitat d'experiencies.
Australia: Victorian Association of Community Information Centres.
Rusia: Civnet , Russian Community Networking Project.
Japó: New COARA
Israel: Ramat-Neguev
Freenet
II. Com es forma una xarxa ciutadana?
a)Els actors.
Els promotors. (un grup
d'emprenedors socials: grup de professors, uns empresaris, funcionaris dinàmics
d'un ajuntament local, uns mestres,...)
Les institucions (Universitats, ajuntaments, empreses
locals, ONGs..).
b) El projecte
- Un document amb una visió de quin tipus de xarxa crear per
resoldre quins problemes de la comunitat. (aillament, fuita dels
joves,atur,alfabetitzar al poble, rebre subvencions de Brusel.les...), amb un
pla estratègic a mig termini i un pla d'acció inmediat.
- Projectes europeus ajuden, p.e. EPITELIO.
c) Els recursos
- Els inicials (maquines, conectivitat, hores/home...)
- Els necesaris per la sostenibilitat de la
xarxa.
d) Nom i domini.
-
Dominis a Internet, l'opció per la marca única.
Quan té èxit una xarxa ciutadana
-
Quan inclou molta gent i molt diversa.
- Quan
aquesta gent se sent membre de la xarxa. Adopció de la nova identitat.
- Quan
funcionen els espais de comunicació locals. La prova dels forums.
- Quan hi
ha un grup de voluntaris que ja volen passar a ser professionals de les xarxes
ciutadanes.
- Quan
les institucions han reconegut a aquesta xarxa com un element dinamitzador de
la ciutat i dexideixen una financiació sostenible de la mateixa.
Per què tenen exit?.
- Perquè
son espais pùblics al ciberespai.
La societat
de la informació crea societat. No es només un mitja de comunicació.Es un nou
espai.I mantenir aquest espai public es la seva finalitat principal
- Perquè
donan informació i comunicació local.
Responen al problema que, inclús en una
societat global, més de la meitat de la informació que Vd. necesita continuarà
sent local.
- Perquè
la fan els mateixos interessats.
En una societat digital, el fet de que tothom
pugui conectar-se a la xarxa, fa que la millor forma de mantenir al dia aquesta
informació local és pels mateixos interessats.
- Son un lloc de participació ciutadana.
Per la
mateixa raó d'abans, en l'era digital, el ciutadà mitjà ja pot fer algo més que
votar cada 4 anys. Pot dir la seva. A nova societat la participació ciutadana
augmenta, i la gestió de la "res publica" per l'Administració
disminueix, tendirà a ser més distribuida. I les XC son el lloc natural
d'aquesta participació ciutadana.
- Perquè
a la societat global, la gent vol mantenir també les seves identitats locals.
Estimem les
nostres comunitats, ciutats i països. Els volem veure digitals, pero no
desapareixer. I les XC ajuden a aixó.
Les xarxes
ciutadanes poden representar a nivell social, en els propers anys, el que
Internet ha suposat a nivell tecnològic.
Xarxes ciutadanes: una opció per a les comunitats
locals.
-
Les companyes han descobert que "lo local"
ven: Microsoft-Sidewalk, companyes de cable, etc.
- Els
ajuntaments juguen un rol decisiu : Els grans ajuntaments, Telecities. Pros i
contras del model de telecities.
- Perills
per als petits ajuntaments de quedar-se marginats, tecnològica i socialment.
- Les xarxes
ciutadanes poden ser una opció, posiblement la millor opció, per agrupar el
conjunt de forçes vives dels pobles i trobar les al.liances locals, regional o
internacional, en altres poblacions per desenvolupar models de societat de la
informació adaptades a les necesitats d'aquestes poblacions.
- Poden arribar al conjunt de la població.
Realitats i possibilitats a Catalunya
BCNet
: Barcelona Xarxa Ciutadana
- Tinet
- Mataro on Line
- Inter7 (Catalunya Central)
- Coordinació amb LocalRet i amb iniciatives de l'Administració
autonòmica (Generalitat de Catalunya, Parlament, mitjans de comunicació locals,...)
- Catalunya, com nació capdevantera a la societat global de la
informació.