|
“… més lluny, hem d’anar més lluny…”
Quan em
van oferir escriure un article pel primer número de la revista que edita
la “Xarxa Ciutadana Sant Cugat” em va fer molta il.lusió ja que és
un tema que em preocupa i engresca alhora.
Des del
meu univers polític, el món de la política local, m’adono que sovint
ens manca connexió directa amb la realitat, ens manquen dades vitals. La
dinàmica política oficial, la “màquina del sistema” que ens
burocratitza, ens allunya dels neguits i els desitjos que estan al carrer.
Hi ha moltes persones compromeses treballant “políticament” des de
fora del sistema de partits, moltes persones que posseeixen uns
coneixements per compartir i enriquir-nos, ens necessitem mútuament.
La idea d’organitzar una
“xarxa ciutadana” a Sant Cugat és clarament una aposta per una democràcia
més participativa, més real, és una crida al poble de Sant Cugat a
activar-se en tots els àmbits de gestió de la “cosa pública” que
tant sovint la majoria de la gent defuig. Si creiem realment en la
democràcia,
i penso que sortosament la majoria de la població així ho fa, hem de
creure en la participació diària en les decisions col.lectives que
incideixen directament en la vida dels homes i dones del nostre poble. És
afirmar que la participació no es limita a posar un vot a l’urna cada
quatre anys i criticar, encara que de forma constructiva, l’acció dels
polítics, sinò aportar, consensuar i decidir què volem pel nostre poble
i, per extensió, per la nostra societat.
Malauradament no hi ha
massa experiències de participació col.lectiva en el govern d’una
comunitat, però avui mateix m’ha recordat un article de “El País”
que a Porto Alegre sí hi ha una experiència que hem de tenir en compte i
que, de fet, alguna població del nostre entorn ja hi està treballant des
de l’administració, en aquest cas Rubí. És veritat que estem encara a
les “beceroles” en el desenvolupament de la participació ciutadana
però per alguna cosa es comença i no ens podem aturar, només donant
eines a la població per la participació podrem aconseguir que la “cosa
pública” sigui atractiva.
La gent de la política
veiem, no tota per desgràcia, que la participació a les eleccions cada cop és menys
important i és per això que hauriem de fer quelcom més perquè el fet
de fer política no fos un xec en blanc per fer i desfer, sinò una
aclucada d’ull dels nostres veïns i veines per executar el que la
majoria creu que s’ha de fer. És preocupant i alhora excitant que molta
gent jove es decanti per propostes més alternatives, que en sí mateixes
són interessants però que malauradament no poden veure’s traduïdes a
la realitat. És per això que hem d’obrir la nostra acció política a
la participació, una organització horitzontal on tothom es senti i sigui
important, una xarxa que entrellaci la gestió amb el coneixement, sense
malbaratar esforços ara inútils, on totes les idees es recullin i es
debatin, encara que això comporti esmerçar més esforços. I no només
s’ha de fer des de les institucions, encara que cal que aquestes hi
juguin un paper important, sinò des de la societat civil, una societat
que a Sant Cugat té una importància cabdal en forma d’associacions en
tots els àmbits i que aquesta confluència es vegi reflectida en l’acció
de govern. Per això però cal invertir en mitjans i aconseguir que la
participació sigui el més propera possible a totes les persones,
sense perdre d’altra banda la comunicació i les relacions personals,
tan enriquidores,… hem de seguir tocant, veient-nos, respirant l’altre,…
també.
Així doncs només
encoratjar-vos a emprendre un viatge que de ben segur “enganxarà” a
molta gent en el camí i a on segur m’hi trobareu. Felicitem-nos i
desitgem-nos un bon viatge cap a la nostra particular Itaca…
Xavi Boix
|
