PER QUÈ UN MIL.LENARI?
A hores d'ara, poca és la gent que té notícies que des de l'ajuntament
s'està preparant la celebració del mil.lenari de la concessió
d'una butlla al monestir de Sant Cugat per part del papa Silvestre
II. Pel que fa a la història del monestir és una data significativa,
però no deixa de ser una data més. Tots recordem que fa poc
més d'una dotzena d'anys ja vam celebrar un altre mil.lenari.
Com tantes altres celebracions (centenàries, mil.lenàries o
el que volgueu), és una excusa -i així s'ha explicat- per vendre
alguna cosa, en el nostre cas el Sant Cugat d'alta qualitat
de vida i obert a la nova economia que s'impulsa, o si més es
presenta com a projecte i objetiu, des de la màxima autoritat
municipal. El mil.lenari s'escau en una data perfecta pel que
fa al cicle electoral. Anirà de març del 2.002 al març de l'any
següent, és a dir, ocuparà l'any anterior a les properes eleccions
municipals. Serà, o almenys hauria de ser, l'any de la realització
de gran part dels projectes que s'han anat pensant i elaborant
durant el darrers dos anys. Per tant, serà l'any de l'apoteosi
de l'actual mandat municipal. I en el centre de tot això, la
revalorització del monestir i el seu entorn. Cada mandat (o,
millor dit, cada alcalde), encaixa la seva particular joia a
la corona de la seva acció de govern. La de l'anterior alcalde
va ser el centre cultural, no debades s'insistia en el fet que
havia de ser un element de reforçament de la identitat de Sant
Cugat. L'actual està disposat que sigui el monestir i tot allò
que es faci al seu entorn. Tots sabem que projectes no en manquen:
pla director del monestir (inclòs un museu), reorganització
de les places Octavià i Augusta, replantejament de la plaça
del Rei i eixamplament de Francesc Macià. Però, realment, el
mil.lenari i l'arrenjament del monestir i el seu entorn (el
qual, sens cap mena de dubte, no s'acabarà el 2.003), serà,
com hem dit abans, la joia de la corona d'una acció municipal
molt més àmplia i articulada, o acabarà reduint-se a focs d'artifici
d'un projecte de ciutat anunciat i no realitzat (la quantificació
del qual seria el ja famós pla d'inversions 2001-03)? En altres
paraules, el mil.lenari serà quelcom que acabarà justificant-se
per si mateix? Perquè si és així, ben pobre haurà estat la idea
i la seva realització. No cal avançar-se als esdeveniments,
la qual cosa ens estalvia parlar del que ja sabem dels seus
continguts. Un debat paral.lel, però, no ens fa ser optimistes
pel que fa al monestir com a excusa (i centre simbòlic i físic)
d'un projecte de ciutat, em refereixo al del futur museu local.
Dues concepcions han sortit a la llum. Dues maneres, al nostre
entendre, de concebre quelcom tan dificil com és fer una museu
que esdevingui permanentment viu i actiu i la implicació de
la ciutadania en la seva posta en marxa i funcionament. Des
de l'equip de govern s'aposta per un museu de la història del
monestir (relacionat simbiòticament amb el seu entorn, òbviament),
mentre que des d'una posició minoritària s'està defensant un
museu que, sense negar l'anterior, incorpori de forma sintètica,
dinàmica i interconnectada amb altres punts de referència històrica
i patrimonial, la història santcugatenca. No són plantejaments
incompatibles, però sí concepcions diferents de com entrendre
l'aprofitament i l'ús d'un espai públic (en aquest cas els claustres
del monestir). Per concloure: sí al mil.lenari (si se'ns convenç
de la seva conveniència), però com a excusa per a quelcom molt
més ampli, no pas com a finalitat en si mateix. I el mateix
pel que fa al monestir i el seu entorn. Jordi Casas |
|
Si
vols rebre informació sobre les nostres activitats,
notícies sobre el nostre poble i sobre les noves
tecnologíes
Apunta't
a la xarxa: envia un email a: boletín@xarxasantcugat.org
|
|
|
|
|
|
|
|
Editorial
Sin
duda alguna todo cambio tecnológico no es más que una faceta
visible de un cambio mucho mas profundo, de un cambio en el propio tejido
social.
Las
nuevas tecnologías, esas de las mil maravillas, del nuevo siglo, del año
2000, dan mucho que hablar y mucho más para escribir. Dan mucho para
fabular: ¿cómo estaremos?, ¿cómo seremos?, ¿cómo trabajaremos?.
Esas preguntas y fabulaciones son lo que podríamos denomi- nar el cambio cultural
abstrac- to, es el de los "pudiera ser", el del "tal vez",
el de la expresion de deseo... [sigue]
|
|
Bústies
industrials
per Xavier Laborda
Les bústies van plenes de papers
publicitaris. Algú s’ha preocupat de pesar els molts
quilos de paperassa publicitària que amb insolència
arriba i omplen la galleda d’ escom -braries.
Propaganda directa, notificacions de fantàstics
obsequis, mostres de nous productes, literatura
religiosa, literatura institucional, guies gratuïtes,
calendaris d’empresa, catàlegs, anuncis
d’immobiliàries camuflats d’anuncis de particulars,
anuncis de particulars… En un discret apartat, separem
i aprofitem la correspondència comercial i personal.[sigue]
|
|
Fer de
Compromissari
Fer de compromissari/a
dels continguts de la web, des de casa teva, o des
d'on tinguis l'accés a internet, és una de les avantatges de la xarxa ciutadana de sant cugat del
vallès. [sigue]
|
|
De veïns molestos a proveïdors
de participació ciutadana
per Jordi Villalta
Desenvolupar un
projecte web, de per sí, és una tasca complexa.
no tant pel que fa referència als recursos que cal
emprear, sino per com cal emprear-los.Quan has superat
aquesta etapa, ve l'etapa de l'implementació. És el
moment en que cal tocar de peus a terra. Es el moment
que ja no estas al ciberespai. Estas a la ciutat, un
espai real. Conèixer bé el territòri, persones, les
altres iniciatives, les altres webs,... em fa la
pregunta següent: per què recolzar la web de la
xarxa ciutadana?. És cert, perquè?. De la meva part
han estat moltes les motivacions.[sigue]
|
|
|
|
El
boletín de la Xarxa Ciutadana es una publicación
plural, que respeta las opiniones de sus colaboradores,
pero que no comparte necesariamente todos los puntos de
vista manifestados en los artículos publicados.
|
|
