PER QUÈ UN MIL.LENARI?

A hores d'ara, poca és la gent que té notícies que des de l'ajuntament s'està preparant la celebració del mil.lenari de la concessió d'una butlla al monestir de Sant Cugat per part del papa Silvestre II. Pel que fa a la història del monestir és una data significativa, però no deixa de ser una data més. Tots recordem que fa poc més d'una dotzena d'anys ja vam celebrar un altre mil.lenari.
Com tantes altres celebracions (centenàries, mil.lenàries o el que volgueu), és una excusa -i així s'ha explicat- per vendre alguna cosa, en el nostre cas el Sant Cugat d'alta qualitat de vida i obert a la nova economia que s'impulsa, o si més es presenta com a projecte i objetiu, des de la màxima autoritat municipal.
El mil.lenari s'escau en una data perfecta pel que fa al cicle electoral. Anirà de març del 2.002 al març de l'any següent, és a dir, ocuparà l'any anterior a les properes eleccions municipals. Serà, o almenys hauria de ser, l'any de la realització de gran part dels projectes que s'han anat pensant i elaborant durant el darrers dos anys. Per tant, serà l'any de l'apoteosi de l'actual mandat municipal. I en el centre de tot això, la revalorització del monestir i el seu entorn.
Cada mandat (o, millor dit, cada alcalde), encaixa la seva particular joia a la corona de la seva acció de govern. La de l'anterior alcalde va ser el centre cultural, no debades s'insistia en el fet que havia de ser un element de reforçament de la identitat de Sant Cugat. L'actual està disposat que sigui el monestir i tot allò que es faci al seu entorn. Tots sabem que projectes no en manquen: pla director del monestir (inclòs un museu), reorganització de les places Octavià i Augusta, replantejament de la plaça del Rei i eixamplament de Francesc Macià. Però, realment, el mil.lenari i l'arrenjament del monestir i el seu entorn (el qual, sens cap mena de dubte, no s'acabarà el 2.003), serà, com hem dit abans, la joia de la corona d'una acció municipal molt més àmplia i articulada, o acabarà reduint-se a focs d'artifici d'un projecte de ciutat anunciat i no realitzat (la quantificació del qual seria el ja famós pla d'inversions 2001-03)?
En altres paraules, el mil.lenari serà quelcom que acabarà justificant-se per si mateix? Perquè si és així, ben pobre haurà estat la idea i la seva realització. No cal avançar-se als esdeveniments, la qual cosa ens estalvia parlar del que ja sabem dels seus continguts. Un debat paral.lel, però, no ens fa ser optimistes pel que fa al monestir com a excusa (i centre simbòlic i físic) d'un projecte de ciutat, em refereixo al del futur museu local. Dues concepcions han sortit a la llum. Dues maneres, al nostre entendre, de concebre quelcom tan dificil com és fer una museu que esdevingui permanentment viu i actiu i la implicació de la ciutadania en la seva posta en marxa i funcionament.
Des de l'equip de govern s'aposta per un museu de la història del monestir (relacionat simbiòticament amb el seu entorn, òbviament), mentre que des d'una posició minoritària s'està defensant un museu que, sense negar l'anterior, incorpori de forma sintètica, dinàmica i interconnectada amb altres punts de referència històrica i patrimonial, la història santcugatenca. No són plantejaments incompatibles, però sí concepcions diferents de com entrendre l'aprofitament i l'ús d'un espai públic (en aquest cas els claustres del monestir). Per concloure: sí al mil.lenari (si se'ns convenç de la seva conveniència), però com a excusa per a quelcom molt més ampli, no pas com a finalitat en si mateix. I el mateix pel que fa al monestir i el seu entorn.

Jordi Casas

Editorial

Resulta muy difícil pensar y escribir hoy una editorial de ésta, nuestra tercera edición del boletín de la red ciudadana de Sant Cugat, sin que todas mis ideas y pensamientos giren alrededor de nuestro ayuntamiento y su papel en el desarrollo de la llamada sociedad de la información en nuestro pueblo. 
No quiero emitir opiniones al respecto, quiero proponeros que las tengáis vosotros, como yo tengo las mías, y para ello bastan un par de muestras (hay quien dice que para 
muestra sobra un botón): 

Sant Cugat Obert?. 
Hace poco tiempo nuestro ayuntamiento anunció, a bombo y platillo un gran Plan, un Plan que introduciría a nuestro pueblo y sus gentes de lleno en las ventajas y maravillas que ofrecen las nuevas tecnologías.  [sigue]

Exposición de fotos centenarias 
por Gloria Corrons

El pasado miércoles 23 de mayo se inauguró en el Club Muntanyenc de nuestra ciudad una exposicion insólita. Se trata de una serie de fotografías inéditas, 28 en total, escogidas entre mas doscientas, que han dormido en el interior de una viejo aparato estereoscópico durante diez décadas. Estas fotos son una pequeña muestra del legado fotográfico que su autor, Jose Corrons Gutierrez nos dejo hace ya más de 100 años. José Corrons nació en 1872 en el mismo corazón de las Ramblas barcelonesas a las que amaba profundamente. Hombre muy innovador para su época, se hizo cargo de la óptica de su padre e importaba del extranjero las ultimas novedades de la técnica, entre otros, los aparatos Verascope para visualizar fotografías estereos- cópicas. [sigue]

Història clínica
per Xavier Laborda

S'ha aixecat amb dificultats perquè quasi no pot ni caminar per culpa del reuma a les cames. És diu Magda, està jubilada i viu acompanyada només del seu gos. I al CAP li han donat hora pel reumatòleg per dintre de tres mesos. A més, aquest especialista visita a Rubí. Algú l'haurà de portar desde Sant Cugat. I qui sap com tindrà els genolls aleshores; potser ja se li ha passat el mal. És una bestiesa cruel! No és la primera vegada que ha de recórrer a la mateixa solució de la medicina privada. Demana hora a un centre mèdic d'aquí. La cita és pel dia següent i hi va en taxi. El metge que l'atén recomana a la senyora Magda fer-se unes infiltracions a les cames, cosa que aconsegueix en la mateixa sessió. I el tractament li prova molt bé, perquè a la següent visita del reumatòleg ja està en bona forma.
[sigue]